Jo ja feia estona
que t'havia mirat,
tu estaves a la pista,
ballaves com a Hawaii,
amb un parpelleig
creuem les mans i ens agafem;
la mirada infinita
dels colors d'aquell desert...
Un somriure trampa
m'ha agafat i m'ha ferit,
convidem al dimoni
perquè cremi aquesta nit.
Quan el Sol s'amaga
i les llums van encenent
t'envoltes de misteri,
doblegues el pas del temps...
Doblegues el pas del temps...
No diguis que m'estimes, no vull fer-ho,
si em claves la mirada, no la sento;
estic boig per tu i no puc fer-hi més...
Ets la rosa del desert.
Ha set mala idea,
de tu, jo m'he embriagat;
de tu, i de la cervesa
que ens anava acompanyant,
i seguint la festa,
no sé on ens han portat,
i no fa mala pinta
però tampoc és per flipar.
El dimoni passa
i ens ha vist mig emboirats,
i ara fa de les seves,
el vi crec que ens ha atrapat,
i la lluna s'alça
però de tu m'he enlluernat,
et diria més coses
però sé que no puc parar...
Però sé que no puc parar...
No diguis que m'estimes, no vull fer-ho,
si em claves la mirada, no la sento;
estic boig per tu i no puc fer-hi més...
Ets la rosa del desert.
No diguis que m'estimes, no vull fer-ho,
si em claves la mirada, no la sento;
estic boig per tu i no puc fer-hi més...
Ets la rosa del desert.
Aquella rosa del desert
que m'anava hipnotitzant,
mirant d'aprop la seva pell,
les dunes estaven cremant...
Et miro, et sento, ara perdo la por,
et miro, em trobes, ja no tinc el perdó,
et miro, et sento, ja tinc la solució,
i ara vens amb mi...