La teva cara 茅s un tros de cel
pluja forta cau del teu cabell,
les paraules no valen res
silencis penjats sobre les parets,
les faroles no estan enceses
foscor que esborra totes les promeses,
la terra, vella inv脿lida, busca
sang jove i calenta al peu de la porta,
I tu rius no 茅s broma que estiguem
vius, i tu sens alg煤 dicta els meus pensaments.
Et veig i ja no puc esperar res
no, no, vull creure que jo sigui el boig.
Miralls deformant-nos els cossos
potser dem脿, l'horitz贸 ser脿 m茅s clar.
Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornar脿,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.
No diguis res em trobo malament
hi ha un n煤vol gris que pesa sobre meu.
T'escolto i ara no t'entenc
per貌 ja saps que tot ho arregla el temps.
Ulls recoberts de boira
potser dem脿 tornaran a brillar
Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornar脿,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.